• Dotar els alumnes dels coneixements generals, però al mateix temps fonamentals i imprescindibles, sobre la ciència arxivística, objecte del present Graduat Superior, inserida de ple en el camp de la gestió documental i la societat de la informació i, alhora, dotada d'un evident caire científic propi.
• Introduir els conceptes, principis, funcions i metodologia de la disciplina arxivística per servir de pont d'altres assignatures i facilitar la millor comprensió dels seus continguts.
• Emmarcar l'objecte del Graduat, presentar-ne la matèria i ordenar-ne el contingut: l'arxivística com a ciència interdisciplinària, els arxius, els documents, els sistemes arxivístics i els centres.
• Contribuir a clarificar els punts de debat i de reflexió propis de l'arxivística com a ciència emergent i en vies de consolidació, com ara els seus límits amb les ciències de la informació i la documentació, les diferents tendències i escoles arxivístiques o la terminologia, encara no prou consolidada.

• Introducció: la bibliografia, els organismes i els centres d'informació arxivística.
  • La producció bibliogràfica específica: El cos doctrinal i teòric: els manuals.- La normativa: el tractament arxivístic.- La terminologia: els diccionaris sectorials.- Les publicacions periòdiques: les revistes estrangeres i espanyoles.
  • Els organismes i els centres d'informació arxivística: Internacionals: la UNESCO i el programa RAMP. El Consell Internacional d'Arxius: organismes i activitats.- Espanyols: la Subdirección General de los Archivos Estatales.- Catalans: la Subdirecció General d'Arxius.- Els centres d'informació arxivística: el CIDA i altres.
  • Les associacions professionals: Introducció: gènesi, evolució, objectius i perspectives.- Estrangeres.- Espanyoles.- Catalanes.
• L'arxivística com a ciència interdisciplinària.
  • L'arxivística com a ciència: El concepte, la definició i els camps bàsics d'actuació.- La gènesi i l'evolució: la fase prèvia, el naixement a mitjan segle XIX i l'arxivística científica a partir de la Segona Guerra Mundial.- La gestió documental.- L'arxivística en la societat de la informació.
  • Les ciències afins. La biblioteconomia i la documentació: L'arxivística i les ciències de la informació i la documentació.- La funció de reunió de documents.- El tractament de la documentació.- L'accés i la difusió de la informació.- Els objectes bàsics d'atenció.- La complementarietat de les ciències de la documentació.
  • Les ciències complementàries: La paleografia.- La diplomàtica.- La cronologia.- La història de les institucions.- El dret administratiu i la legislació.- Les tecnologies de la informació.- Altres.
  • El principis bàsics i les normes: El principi de provinença, el de respecte a l'ordre original i el de respecte a l'estructura arxivística.- El principi d'unitat de la documentació.- El principi d'unitat d'expedient i altres.- Les normes en arxivística.- La terminologia arxivística.
• Els arxius.
  • Els arxius i la seva tipologia: L'evolució històrica del concepte d'arxiu.- La definició actual: les tres accepcions.- L'anàlisi de les definicions: les diferents tradicions arxivístiques.- Els tipus d'arxiu segons els criteris bàsics: personalitat jurídica del productor i cicle vital dels documents.
  • La història dels arxius: Època antiga: els arxius de palau.- Món grecoromà: els arxius públics.- Època medieval: els tresors de cartes.- Època moderna: els arxius, arsenals de l'autoritat.- Època contemporània: els arxius, laboratoris de la història.
  • Les funcions dels arxius: Recollir: preparació activa i recepció.- Conservar: prevenció, restauració i reproducció.- Organitzar: classificació, ordenació i descripció.- Servir: comunicació i difusió dels documents.
• Els documents i la informació.
  • Els documents: El concepte i la definició de document.- Les característiques dels documents d'arxiu.- Els tipus de documents d'arxiu segons la forma, la qualitat dels seus productors o el llenguatge de transmissió de la informació.- La tradició documental.
  • Els valors i les edats dels documents: Els diferents valors dels documents.- El valor primari o jurídic.- El valor secundari o històric.- Les tres fases o edats dels documents.- L'avaluació, la selecció i l'eliminació.
  • Les agrupacions documentals: El concepte de fons i de subfons.- La secció documental.- La sèrie i la subsèrie.- La unitat documental simple i la composta.- El concepte de col.lecció.
  • Els suports documentals: Els suports anteriors al paper: el papir, el pergamí i altres.- El paper: història i ús.- Les microformes: tipus i aplicacions.- Els suports magnètics.- Els suports òptics.- El valor jurídic i legal dels nous suports.
• Els sistemes arxivístics.
  • Els sistemes i els models arxivístics: El concepte i la definició de sistema arxivístic.- Els diferents sistemes, centralitzats i descentralitzats: tipologia i exemplificació.- El sistema arxivístic de la Unió Europea.
  • El sistema arxivístic espanyol: Introducció: evolució històrica.- Les bases legals: la Constitució i l'Estatut, les lleis d'Arxius i de Patrimoni, la Ley del Patrimonio Histórico Español i les lleis de Règim Local.- Els organismes administratius i tècnics.
  • Els centres del sistema arxivístic espanyol: Els arxius històrics Generals.- Els arxius històrics Regionals.- Els arxius històrics de Districte.- Els arxius històrics Provincials.- Els altres arxius Històrics.- Els arxius de l'Administració General de l'Estat.- Els arxius de l'Administració Perifèrica de l'Estat.- Els arxius de l'Administració Autonòmica.- Els arxius de l'Administració Local.- Els arxius Eclesiàstics.- Els arxius d'Entitats Oficials i Corporacions.- Els arxius Privats.
  • Els centres del sistema arxivístic català: Els arxius de l'Administració Central.- Els arxius de l'Administració Autonòmica.- Els arxius de l'Administració Local.- Els arxius Eclesiàstics. - Els arxius d'Entitats Oficials i Corporacions.- Els arxius Privats.

(*)Relacionada per ordre cronològic -i no alfabètic, com seria usual- per copsar millor l'evolució de la mateixa disciplina arxivística.

Manuals generals i doctrina

• BONIFACIO, Baldassarre. De archivis liber singularis . Venetiis, Apud I. Pinellum: Typographum Ducalem, 1632.
• MULLER, S., FEITH, J. A., FRUIN, R. Handleiding voor het ordenen en beschrijven van Archieven [Manual d'organització i descripció dels arxius] . Groningen: Erven B. Van der Kamp, 1898. [Hi ha traduccions a l'alemany (Leipzig, 1905), a l'italià (Torí, 1908 i Milà, 1974), al francès (la Haia, 1910), a l'anglès (Nova York, 1940) i al portuguès (Rio de Janeiro, 1960)].
• JENKINSON, Hilary. A Manual of Archive Administration. Oxford: Clarendon Press, 1922 (2a ed.: London: Percy Lund, Humphries and Co. Ltd., 1965).
• CASANOVA, Eugenio. Archivistica. Siena: Stab. Arti Grafiche Lazzeri, 1928 (edició anestàtica, Torino: Bottega d'Erasmo, 1966).
• BRENNEKE, Adolf. Archivkunde. Ei n Beitrag zur Theorie und Geschichte des Europäischen Archivwesens. Leipzig: Koehler und Amelang, 1953 (traducció a l'italià de Renato Perrella, Archivistica. Contributo alla teoria ed alla storia archivistica europea . Milano: Giuffrè, 1968).
• SCHELLENBERG, Theodore R. Modern archives. Principles and techniques. Melbourne: F. W. Cheshic, 1956 (traducció al castellà de Manuel Carrera Stampa, Archivos modernos. Principios y técnicas . La Habana: Instituto Panamericano de Geografía e Historia, 1958).
• FAVIER, Jean. Les archives. Paris: Presses Universitaires de France, 1958 (5a ed.: 1991).
• MATILLA TASCÓN, Antonio. Cartilla de organización de archivos. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1960.
• TANODI, Aurelio. Manual de Archivología Hispanoamericana. Teorías y principios. Córdoba (Argentina): Universidad Nacional, 1961.
• Manuel d'Archivistique. Théorie et pratique des Archives publiques en France. Ouvrage élaboré par l'Association des Archivistes Français. Paris: SEVPEN, 1970.
• ROBEK, M. F. ; BROWN, G. F. ; STEPHENS, D. O. Information and records management: document-based information systems. Woodland Hills: Glencoe Publishing Company, 1974 (4a ed.: 1996).
• PAPRITZ, Johannes. Archivwissenschaft . Marburg: Archivschule, 1976, 4 vols. (2a ed.: 1983).
• Archivística. Estudios Básicos. Sevilla: Diputación Provincial, 1981.
• COUTURE, Carol ; ROUSSEAU, Jean-Yves. Les archives au XXè siècle. Une réponse aux besoins de l'administration et de la recherche. Montreal: Université de Montreal, 1982 (traducció al castellà, Los archivos del siglo XX , México: Archivo General de la Nación, 1988).
• CARUCCI, Paola. Le fonti archivistiche: ordinamento e conservazione. Roma: La Nuova Italia Scientifica, 1983 (4a rist.: 1990).
• ROBERGE, Michel. La gestion des documents administratifs. Québec: Documentor. La Pocatière, 1983 (traducció al català de Miquel Casademont i Donay, La gestió dels documents administratius . Barcelona: Diputació; AAC, 1993) (nova edició, L'essentiel de la gestion documentaire . Québec: Gestar, 2002).
• DANIELS, Maygene F. ; WALCH, Timothy (ed.). A modern archives reader: Basic Readings on Archival Theory and Practice. Washington D. C.: National Archives and Records Service; U. S. General Services Administration, 1984.
• LODOLINI, Elio. Archivistica. Principi e problemi. Milano: Franco Angeli, 1984 (6a ed.: 1992) (traducció al castellà de Mercedes Costa Paretas, Archivística. Principios y problemas. Madrid: ANABAD, 1993).
• La administración moderna de archivos y la gestión de documentos: el prontuario RAMP. Recopilado por Peter Walne. París: UNESCO, 1985.
• GIUFFRIDA, Romualdo. Antologia di scritti archivistici. Roma: Ministero per i Beni Culturali e Ambientali, 1985.
• HEREDIA HERRERA, Antonia. Archivística General. Teoría y práctica. Sevilla: Diputación Provincial, 1986 (7a ed.: 1995).
• PEDERSON, Ann (ed.). Keeping archives. Sydney: Australian Society of Archivists Incorporated, 1987 (2a ed.: 1993).
• GALLEGO DOMÍNGUEZ, Olga ; LÓPEZ GÓMEZ, Pedro. Introducción a la archivística = Artxibistikan sarrera. Vitoria: Servicio Central de Publicaciones. Gobierno Vasco, 1989.
• CONDE VILLAVERDE, María Luisa. Manual de tratamiento de archivos administrativos. Madrid: Dirección de Archivos Estatales, 1992 (Normas técnicas de la Dirección de Archivos Estatales, 2).
• FAVIER, Jean (dir.). La pratique archivistique française. Paris: Archives Nationales, 1993.
• LLANSÓ I SANJUAN, Joaquim. Gestión de documentos. Definición y análisis de modelos. Bergara: Irargi. Centro de Patrimonio Documental de Euskadi, 1993 (Ikerlanak, VII).
• Los archivos en la Unión Europea. Informe del grupo de expertos sobre los problemas de coordinación en materia de archivos. Bruselas-Luxemburgo: Comisión Europea. Secretaría General, 1994.
• ROMERO TALLAFIGO, Manuel. Archivística y archivos: soportes, edificios y organización. Carmona: S & C Ediciones ; Asociación de Archiveros de Andalucía, 1994 (3a ed.: 1997).
• CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1994 (5a ed.: 2003).
• ROUSSEAU, Jean-Yves ; COUTURE, Carol M. Les fondements de la discipline archivistique. Sainte-Foi: Université du Québec, 1994.
• Els arxius: l'experiència catalana. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 1995.
• RUIZ RODRÍGUEZ, Antonio Ángel (ed.). Manual de archivística. Madrid: Síntesis, 1995.
• TAMAYO, Alberto. Archivística, Diplomática y Sigilografía. Madrid: Cátedra, 1996.
• DUPLÁ DEL MORAL, Ana. Manual de archivos de oficina para gestores. Comunidad de Madrid. Madrid: Marcial Pons, 1997.
• NÚÑEZ FERNÁNDEZ, Eduardo. Organización y gestión de archivos. Gijón: Ediciones Trea, 1999.
• ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Barcelona: Pòrtic ; Editorial UOC, 2002 (edició en castellà, Los archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento. Barcelona: Editorial UOC, 2003).

Manuals específics

• HEREDIA HERRERA, Antonia. Manual de instrumentos de descripción documental. Sevilla: Diputación, 1982.

• DUCHEIN, Michel. Les bâtiments d'archives, construction et équipements. Paris: Archives Nationales, 1985 (traducció a l'anglès de David Thomas: Archive buildings and equipment. München, New York, London, Paris: K. G. Saur, 1988, ICA Handbooks Series, 6).

• PESCADOR DEL HOYO, M.ª del Carmen. El archivo. Instrumentos de trabajo. Madrid: Ediciones Norma, 1986.

• PESCADOR DEL HOYO, M.ª del Carmen. El archivo. Instalación y conservación. Madrid: Ediciones Norma, 1988.

• POMED SÁNCHEZ, Luis Alberto. El derecho de acceso de los ciudadanos a los archivos y registros administrativos. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 1989.
• ALBERCH, Ramón, BOADAS, Joan. La función cultural de los archivos. Bergara: Irargi. Centro de Patrimonio Documental de Euskadi, 1991 (Ikerlanak, III).
• GALLEGO DOMÍNGUEZ, Olga. Manual de archivos familiares. Madrid: ANABAD, 1993.
• ERMISSE, Gérard. Les services de communication des archives au public. München, New Providence, London, Paris: K. G. Saur, 1994 (ICA Handbooks Series, 9).
• VÁZQUEZ, M. Manual de selección documental. Sevilla: Asociación de Archiveros de Andalucía, 1995.
• GIL URDICIAIN, Blanca. Manual de lenguajes documentales . Madrid: Editorial Noesis, 1996.
• Guide pour la gestion archivistique des documents électroniques . Paris: Conseil International des Archives, 1997.
• RIEGO, B. Manual para el uso de archivos fotográficos . Santander: Aula de Fotografía ; Universidad de Cantabria, 1997
• BONAL ZAZO, J. L. ; GENERELO LANASPA, J. J. ; TRAVESÍ DE DIEGO, C. Manual de descripción multinivel. Propuesta de adaptación de las normas internacionales de descripción archivística. Salamanca: Junta de Castilla y León, 2000.
• Manual de traitement des archives d'architecture. XIXe – XX siècles . Paris: Conseil International des Archives, 2000.
• ALBERCH, R. ; BOIX, L. ; NAVARRO, N. ; VELA, S. Archivos y cultura. Manual de dinamización. Gijón: Ediciones Trea, 2001.
• BELLO, C. ; BORRELL, A. El patrimonio bibliográfico y documental. Claves para su conservación preventiva. Gijón: Ediciones Trea, 2001.
• BOADAS, J. ; CASELLAS, Ll. E. ; SUQUET, M. A. Manual para la gestión de fondos y colecciones fotográficas. Girona: CCG; CRDI, 2001.
• BONAL ZAZO, José Luis. La descripción archivística normalizada. Origen, fundamentos, principios y técnicas . Gijón: Ediciones Trea, 2001.
• GIFRE, Pere ; MATAS, Josep ; SOLER, Santi. Els arxius patrimonials. Girona: Curbet Comunicació Gràfica edicions, 2002.

Normativa

• MATAS I BALAGUER, Josep. Normes per a la classificació de la documentació municipal. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.
• HEREDIA HERRERA, Antonia. La norma ISAD(G) y su terminología. Análisis, estudio y alternativas. Madrid: ANABAD; Arco Libros, S. L., 1995.
• ISAD(G). Norma Internacional General de Descripció Arxivística (Ottawa: CIA/ICA, 1994). Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya; Generalitat de Catalunya, 1995 (2a ed.: 2001).
• ISAAR(CPF). Norma Internacional per a Registres d'Autoritat Arxivístics d'Organismes, Persones i Famílies. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya ; Generalitat de Catalunya, 1996 (segona edició en castellà, Madrid: Ministerio de Cultura, 2004).
• Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Versió provisional . Barcelona: Generalitat de Catalunya. Subdirecció General d'Arxius, 2005.

Terminologia

• CRESPO NOGUEIRA, Carmen (ed.). Glossary of Basic Archival and Library Conservation Terms. München, New York, London, Paris: K. G. Saur, 1988 (ICA Handbooks Series, 4).
• WALNE, Peter (ed.). Dictionary of Archival Terminology = Dictionnaire de terminologie archivistique. München, New York, London, Paris: K. G. Saur, 1988, 2a ed. (ICA Handbooks Series, 7).
• Dictionnaire des archives, français-anglais-allemand, De l'archivage aux systèmes d'information. Paris: AFNOR (Association française de normalisation), 1991.
• Diccionario de terminología archivística. Madrid: Dirección de Archivos Estatales, 1993 (2a ed.: 1995) (Normas técnicas de la Dirección de Archivos Estatales, 1).

Publicacions periòdiques estrangeres

• La Gazette des Archives. Paris: Association des Archivistes Français, 1933-
• The American Archivist. Chicago: The Society of American Archivists, 1938-
• Der Archivar. Siegburg: Mitteilungsblatt für Deustsches Archivwesen, 1947-
• Archivum: International Review on Archives = Revue Internationale des Archives. Paris: K. G. Saur, 1951-2000. Continuada per la revista Comma .
• Rassegna degli Archivi di Stato. Roma: Ministero per i Beni Culturali e Ambientali, 1955-
• Janus: Archival Review = Revue archivistique. Paris: International Council on Archives / Conseil International des Archives, 1983-2000. Continuada per la revista Comma .
• INSAR. Information Summary on Archives. Courier Européen des Archives. Bruxelles: Communité Européene, 1996-
• Comma. International Journal on Archives. Paris: International Council on Archives / Conseil International des Archives, 2001-

Publicacions periòdiques nacionals

• Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. Madrid: CSIC; Ministerio de Cultura, 1871-1979.
• Boletín de la Asociación Española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas. Madrid: ANABAD, 1950-
• Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas. Madrid: Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 1952-1974.
• Boletín de Archivos. Madrid: Ministerio de Cultura, 1978-1980.
• Boletín de Información. Madrid: Centro de Información Documental de Archivos, 1980-
• BILDUMA. Boletín del Archivo y Biblioteca Municipales de Rentería (Guipúzcoa). Rentería: Comisión de Cultura del Ayuntamiento. Servicio de Archivo y Biblioteca, 1987-
• Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 1988-
• Irargi. Revista de Archivística. Vitoria-Bergara: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco-Centro de Patrimonio Documental de Euskadi, 1988-1993.
• Tabula. Revista de Archivos de Castilla y León. Salamanca: Asociación de Archiveros de Castilla y León, 1992-
• Tria. Revista de la Asociación de Archiveros de Andalucía. Sevilla: Asociación de Archiveros de Andalucía, 1994-

Instruments descriptius bàsics dels principals arxius

• PEÑA Y CÁMARA, José M. de la. Archivo General de Indias de Sevilla. Guía del visitante. Madrid: Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 1958.
• GIL MERINO, Antonio. Archivo Histórico del Reino de Galicia. Guía del investigador. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1976.
• MORTERERO SIMÓN, Conrado. Archivo General del Palacio Real de Madrid (Inventario-Guía del fondo documental). Madrid: Patrimonio Nacional, 1977.
• Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1982-1998, 7 vols.
• Guía de los Archivos Estatales Españoles. Guía del investigador. Madrid: Ministerio de Cultura, 1984, 2a ed.
• MUT CALAFELL, Antonio. Guía sumaria del Archivo del Reino de Mallorca. Madrid: Ministerio de Cultura, 1984.
• NÚÑEZ ALONSO, M. Pilar. Archivo de la Real Chancillería de Granada. Guía del investigador. Madrid: Ministerio de Cultura, 1984.
• Guía de los Archivos y las Bibliotecas de la Iglesia en España. León: Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos, 1985, 2 vols.
• UDINA MARTORELL, Federico. Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Ministerio de Cultura, 1986.
• CRESPO NOGUEIRA, Carmen (dir.). Archivo Histórico Nacional. Guía. Madrid: Ministerio de Cultura, 1989.
• Guia de l'Arxiu Municipal de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 1992.
• International directory of archives = Annuaire internat ionale des archives , “Archivum” (Paris), XXXVIII (1992).
• PLAZA BORES, Ángel de la. Archivo General de Simancas. Guía del investigador. Madrid: Ministerio de Cultura, 1992, 4a ed.
• Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Guia. Barcelona: Ajuntament, 1995.
• Guía de Archivos Militares Españoles. Madrid: Ministerio de Defensa, 1995.
• Guía del Archivo del Reino de Valencia. València: Generalitat, 2000.

Bibliografia Complementària

• Introducció: la bibliografia, els organismes i els centres d'informació arxivística
• La producció bibliogràfica específica
  • SÁNCHEZ BELDA, Luis (dir.). Bibliografía de archivos españoles y de archivística. Madrid: Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 1963.
  • “Basic International Bibliography of Archive Administration = Bibliographie internationale fondamentale d'archivistique”. Compiled by = élaborée par Michel Duchein. Archivum (Paris), XXV (1978).
  • EVANS, Frank B. The history of archives administration: a select bibliography. Paris: UNESCO, 1979.
  • Janus (Paris), 1991, 2, pàgs. 9-64 (recull les actes del Tercer Col.loqui Internacional sobre la formació archivística de l'ICA/SAE, de 1990, dedicat a manuals i llibres de text d'arxius).
  • RASTAS, Pirkko. Manuals and textbooks of archives administration and records management: a RAMP study. Paris: UNESCO, 1992.
  • DUCHEIN, Michel. “Deux manuels d'archivistique espagnols”. La Gazette des Archives (Paris), 173 (1996), pàgs. 257-260.
  • CRUZ HERRANZ, Luis Miguel de la. “Bibliografía archivística: reflexiones sobre algunas obras recientes”. Archivamos (Valladolid), 41-42 (2001), pàgs. 6-12.
• Els organismes i els centres d'informació arxivística
  • VÁZQUEZ DE PARGA, Margarita. “El Centro de Información Documental de Archivos: dos años de vida”. Boletín de Archivos (Madrid), 9 (septiembre-noviembre, 1980), pàgs. 305-311.
  • MATA CASTILLÓN, José Manuel. “La acción internacional en materia de archivos”. Análisis e Investigaciones Culturales (Madrid), 18 (1984), pàgs. 31-42.
  • VÁZQUEZ DE PARGA, Margarita. “Los sistemas de información archivística”. Análisis e Investigaciones Culturales (Madrid), 18 (1984), pàgs. 51-61.
  • FRANZ, Eckhart G. “El CIA, logros y futuro”. A: La administración moderna de archivos y la gestión de documentos: el prontuario RAMP. Paris: UNESCO, 1985, pàgs. 505-527.
  • VÁZQUEZ DE PARGA, Margarita. “El sistema nacional de información del patrimonio documental”. Boletín de la ANABAD (Madrid), XXXVI, 1-2 (enero-junio, 1986), pàgs. 63-77.
  • COUTURE, Carol ; LAJEUNESSE, Marcel. “Les principes et les fonctions archivistiques: historique du programme RAMP et analyse des études RAMP. Origine, développement et synthèse analytique”. Archives (Québec), 25, 2 (1993), pàgs. 17-43.
  • WALLOT, Jean-Pierre. “The International Council on Archives”. Janus (Paris), 1993, 2, pàgs. 7-11.
  • MACKENZIE, George P. “Projectes presents i futurs del Consell Internacional d'Arxius”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 10 (1995), pàgs. 105-116.
  • ROPER, Michael. “The role of international organisations in archival development”. Janus (Paris), 1996, 1, pàgs. 103-109.
  • RAMIS PEDROMINGO, Mª Pilar. “El area de información bibliográfica del C.I.D.A.: tratamiento y difusión de la información”. Boletín de la ANABAD (Madrid), XLVII, 1 (enero-marzo, 1997), pàgs. 149-159.
  • SIERRA BÁRCENA, Carmen. “El Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)”. A: Actas del VI Congreso Nacional de ANABAD, Murcia, 1996. Murcia: ANABAD-Murcia; Consejería de Cultura y Educación, 1997, pàgs. 501-506.
  • VÁZQUEZ DE PARGA, Margarita. “Le système d'information des archives d'Etat: Espagne”. A: Atti del Convegno, Firenze, 6-8 maggio, 1996. Roma: Ministero per i beni e le attività culturali, 2001, pàgs. 193-214.
• Les associacions professionals
  • Janus (Paris), 1989, 1 (número monogràfic dedicat a les associacions professionals).
  • La Gazette des Archives (Paris), 149 (1990), pàgs. 119-152 (recull les actes de la Jornada d'Estudis de l'Associació d'Arxivers francesos, de 1990, sobre les associacions d'arxivers de la Comunitat Europea).
  • ALBERCH I FUGUERAS, Ramón. “Perspectivas de las Asociaciones Profesionales de Archiveros”. Tabula. Revista de Archivos de Castilla y León (Salamanca), 1 (1992), pàgs. 211-223.
  • “L'Associació d'Arxivers de Catalunya (1985-1993)”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 7 (1993), pàgs. 11-26.
  • CLEYET-MICHAUD. Rosine. “Les associations d'archivistes dans le monde”. Janus (Paris), 1993, 1, pàgs. 130-134.
  • ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. “Las asociaciones profesionales de archiveros como motor de cambio”. A: 5º Congresso Nacional de Bibliotecários, Arquivistas e Documentalistas. Lisboa: Associaçao Portuguesa de Bibliotecários, Arquivistas e Documentalistas, 1994, vol. II, pàgs. 399-405.
  • CARASSI, Marco. “La colaboración de las asociaciones de archiveros con los archivos”. Tabula. Revista de Archivos de Castilla y León (Salamanca), 3 (1994), pàgs. 253-262.
  • HALL, Ken. “The role of professional associations in archival development”. Janus (Paris), 1996, 1, pàgs. 110-113.
  • Archivi per la Storia. Rivista dell'Associazione Nazionale Archivistica Italiana (Roma), XIV, 1-2 (2001), pàgs. 355-405 (recull les actes del Seminari Internacional, de 1999, sobre les associacions professionals d'arxivers).
  • “Arxivers sense Fronteres. Una aposta per la solidaritat arxivística internacional”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 21 (2003), pàgs. 303-338.

L'arxivística com a ciència interdisciplinària

• L'arxivística com a ciència
  • BAUTIER, Robert Henri. “La misión de los archivos y las tareas de los archivistas”. A: La administración moderna de archivos y la gestión de documentos: el prontuario RAMP. París: UNESCO, 1985, pàgs. 1-29.
  • LODOLINI, Elio. “El problema fundamental de la archivística: la naturaleza y la ordenación del archivo”. Irargi. Revista de Archivística (Vitoria), I (1988), pàgs. 27-61.
  • WEILL, Georges. “Les mutations de l'archivistique contemporaine”. La Gazette des Archives (Paris), 149 (1990), pàgs. 107-117.
  • CRUZ MUNDET, José Ramón. “Evolución histórica de la archivística”. Bilduma (Rentería), 7 (1993), pàgs. 103-129.
  • LODOLINI, Elio. “El archivo del ayer al mañana. (La Archivística entre tradición e innovación)”. Boletín de la ANABAD (Madrid), XLV, 1 (enero-marzo, 1995), pàgs. 39-50.
  • CASELLAS I SERRA, Lluís-Esteve. “L'arxiver i la societat de la informació”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 13 (1998), pàgs. 85-127.
  • DELSALLE, Paul. Une histoire de l'archivistique. Québec: Presses de l'Université de Québec, 1998.
  • El sistema general de gestió de la documentació administrativa de la Generalitat de Catalunya. Normes i procediments . Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999.
  • LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos. “Tradición y modernidad en los archivos históricos”. Revista d'Història Medieval (València), 11 (2000), pàgs. 255-277.
  • COOK, Terry. “Archival science and postmodernism: new formulations for old concepts”. Archival Science (Dordrecht), 1 (2001), pàgs. 3-24.
• Les ciències afins: la biblioteconomia i la documentació
  • Archivum (Paris), XXX (1984) (monogràfic dedicat a les relacions entre els arxius, les biblioteques, els centres de documentació i els museus).
  • DUCHEIN, Michel. “El archivero en la era de la comunicación: especificidad y expansión de la archivística”. Irargi. Revista de Archivística (Bergara), II (1989), pàgs. 9-35.
• Les ciències complementàries
  • GIMENO BLAY, Francisco M. “La paleografía y los archivos”. Irargi. Revista de Archivística (Vitoria), I (1988), pàgs. 317-351.
  • PRATESI, Alessandro. “Diplomatica ed archivistica: due discipline a confronto”. Archivi per la Storia. Rivista dell'Associazione Nazionale Archivistica Italiana (Roma), 2 (1992), pàgs. 3-10.
  • DUCHEIN, Michel. “L'arxiver davant la informàtica”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 6 (1993), pàgs. 79-87.
  • LÓPEZ CRESPO, F. “Incorporación de las nuevas tecnologías a las administraciones públicas. Su incidencia en los archivos”. Tria. Revista de la Asociación de Archiveros de Andalucía (Sevilla), 3 (1996), pàgs. 97-127.
• Els principis bàsics i les normes
  • DUCHEIN, Michel. “El respeto de los fondos en archivística: principios teóricos y problemas prácticos”. A: La administración moderna de archivos y la gestión de documentos: el prontuario RAMP. París: UNESCO, 1985, pàgs. 69-92.
  • LODOLINI, Elio. “Respect des fonds et principe de provenance: histoire, théories, pratiques”. La Gazette des Archives (Paris), 168 (1995), pàgs. 201-212.
  • MARTÍN-POZUELO CAMPILLOS, M. Paz. La construcción teórica en archivística: el principio de procedencia. Madrid: Boletín Oficial del Estado; Universidad Carlos III, 1996.

Els arxius

• Els arxius i la seva tipologia
  • PÉROTIN, Yves. “Le concept d'archives et les frontières de l'arxivistique”. A: Actes de la Septième Conférence de la Table Ronde Internationale des Archives. Paris: Direction des Archives de France, 1963, pàgs. 1
  • CASADEMONT I DONAY, Miquel. “Unde veniunt ac quo vadunt archiva”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona) 4 (1991), pàgs. 57-93.
  • DUCHEIN, Michel. “La professió d'arxiver entre el passat i l'esdevenidor”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 4 (1991), pàgs. 13-24.
  • PAGAROLAS I SABATÉ, Laureà. “Els arxius històrics”. Bibliodoc. Anuari de Biblioteconomia, Documentació i Informació (Barcelona), 1999, pàgs. 155-166.
  • PERPINYÀ MORERA, Remei. “Els arxius administratius i la gestió dels documents”. Bibliodoc. Anuari de Biblioteconomia, Documentació i Informació (Barcelona), 1999, pàgs. 167-177.
• Les funcions dels arxius: Vegeu la bibliografia bàsica.
• La història dels arxius
  • SANDRI, Leopoldo. “La storia degli archivi”. Rassegna degli Archivi di Stato (Roma), XVIII (1958), pàgs. 108-134.
  • BAUTIER, Robert-Henri. “La phase cruciale de l'histoire des archives: la constitution des dépôts d'archives et la naissance de l'archivistique (XVIe - début du XIXe siècle)”. Archivum (Paris), XVIII (1968), pàgs. 139-151.
  • GÓMEZ GÓMEZ, Margarita. “Crítica histórica y archivos. El caso de España en el siglo XVIII”. Historia. Instituciones. Documentos (Sevilla), 12 (1985), pàgs. 199-231.
  • AGUINAGALDE, F. Borja de. “Elementos para una historia de los archivos y la archivística desde una perspectiva interdisciplinar”. Irargi. Revista de Archivística (Vitoria), I (1988), pàgs. 63-109.
    PLANES I ALBETS, Ramon. “Mètode arxivístic i història dels arxius: els arxius municipals de Catalunya”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 5 (1992), pàgs. 11-39.
  • TORREBLANCA LÓPEZ, Agustín. “Erudición institucional en el siglo XIX español: la sección de archivos del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos”. A: Erudición y discurso histórico: las instituciones europeas (s. XVIII-XIX). València: Universitat, 1993, pàgs. 247-264.
  • MENDO CARMONA, Concepción. “Los archivos y la archivística. Evolución histórica y actualidad”. A: A. Ruiz Rodríguez (ed.). Manual de archivística. Madrid: Síntesis, 1995, pàgs. 19-38.
  • CERDÁ DÍAZ, Julio. Los archivos municipales en la España contemporánea . Gijón: Ediciones Trea, 1997.
  • GENERELO, Juan José ; MORENO LÓPEZ, Ángeles (coord.). Historia de los archivos y de la archivística en España. Valladolid: Universidad, 1998.
  • GARCÍA RUIPÉREZ, M. ; FERNÁNDEZ HIDALGO, M. C. Los archivos municipales en España durante el Antiguo Régimen: regulación, conservación, organización y difusión . Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 1999.

Els documents i la informació

• Els documents
  • CORTÉS ALONSO, Vicenta. Documentación y documentos. Madrid: Ministerio de Cultura, 1980.
  • NÚÑEZ CONTRERAS, Luis. “Concepto de documento”. A: Archivística. Estudios Básicos , Sevilla: Diputación Provincial, 1981, pàgs. 25-44.
  • COUTURE, Carol. “Le concept de document d'archives à l'aube du troisième millénaire”. Archives (Québec), 27, 4 (1996), pàgs. 3-19.
• Els valors i les edats dels documents
  • DOLLAR, Charles. “Arxivers i gestors de documents: un programa per a l'era de la informació”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 6 (1993), pàgs. 13-26.
  • Normes i procediments de valoració documental per a arxius públics . Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1997
• Les agrupacions documentals
  • MATAS, Josep. “La identificació d'un fons”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 15 (1999), pàgs. 11-45.
  • BERNAL, Àngels; DURAN, Anna. “La identificació dels fons de l'Administració a l'Arxiu Nacional de Catalunya”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 18 (2001), pàgs. 165-216.
• Els suports documentals
  • WEIL, Georges. La valeur probante des microformes: une étude du RAMP. Paris: UNESCO, 1981.
  • FREDBERG, Birgit ; PIEYNS, Paulette. Las consecuencias jurídicas de la producción de documentos informáticos por las administraciones públicas: un estudio RAMP. París: UNESCO, 1988.
  • ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. “Els suports d'informació dels arxius i centres de documentació”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 4 (1991), pàgs. 35-55.
  • BADIA, Ferran. “Manteniment, conservació i previsions de futur dels suports informàtics”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 6 (1993), pàgs. 95-110.
  • CARRASCOSA GONZÁLEZ, Javier. “Régimen legal de los soportes archivísticos”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 6 (1993), pàgs. 111-132.
  • DAVARA RODRÍGUEZ, Miguel Ángel. “Validez y eficacia jurídica de los documentos generados por medios informáticos o telemáticos: la autenticación de intervinientes y contenido”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 14 (1999), pàgs. 13-37.

Els sistemes arxivístics

• Els sistemes i els models arxivístics
  • KETELAAR, Eric. Legislación y reglamentos en materia de archivos y gestión de documentos: un estudio del RAMP con directrices. París: UNESCO, 1985.
  • GÓMEZ-LLERA GARCÍA-NAVA, Eduardo. “Los reglamentos de archivo”. Tabula. Revista de Archivos de Castilla y León (Salamanca), 1 (1992), pàgs. 65-116. Los archivos en la Unión Europea. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1994.
• El sistema arxivístic espanyol
  • ÁLVAREZ-COCA, María Jesús ; GÓMEZ-LLERA, Eduardo. “Redes y sistemas de archivos. Legislación. Órganos. Centros. Recursos”. Boletín de la ANABAD (Madrid), XXXVIII, 1-2 (enero-junio, 1988), pàgs. 9-80.
  • CASADEMONT I DONAY, Miquel. “La legislació”. A: Els arxius municipals a les comarques barcelonines , Barcelona: Diputació, 1988, pàgs. 54-79.
  • Lligall (Barcelona), 1 (1988) (número monogràfic dedicat a l'estat dels arxius a Catalunya i als models d'organització arxivística).
  • LÓPEZ GÓMEZ, Pedro. “El sistema archivístico español anterior a la Constitución de 1978”. Boletín de la ANABAD (Madrid), XXXVIII, 1-2 (enero-junio, 1988), pàgs. 149-171.
  • PAGAROLAS I SABATÉ, Laureà. “El patrimoni documental. Realitat i legislació: els arxius”. Dossier de Patrimoni Cultural (Barcelona), 43 (novembre, 1992), pàgs. 95-118.
  • SANS I TRAVÉ, J. M. ; BALADA I BOSCH, F. “La legislación autonómica”. Tabula. Revista de Archivos de Castilla y León (Salamanca) 1 (1992), pàgs. 25-64.
  • MASACHS I SURIOL, Josep Mª. “El papel de las redes y los sistemas de archivos: la experiencia en Cataluña”. Tabula. Revista de Archivos de Castilla y León (Salamanca), 4 (1994), pàgs. 57-78.
  • Actas del VI Congreso Nacional de ANABAD. Archivos, Bibliotecas, Centros de Documentación y Museos en el Estado de las Autonomías (Murcia, 26, 27 y 28 de junio de 1996). Murcia: ANABAD; Consejería de Cultura y Educación, 1997 (número monogràfic dedicat a un balanç sobre la normativa d'arxius a les diferents Comunitats Autònomes).
  • Sistemas archivísticos y tratamiento de documentos administrativos en el Estado de las Autonomías (Santander, 17 y 18 de abril de 1997). Santander: Consejería de Cultura y Deporte, 1997.
  • MARTÍNEZ GARCÍA, Luis. “El Sistema Español de Archivos en la Constitución: la confrontación entre teoría y realidad”. Actas del VII Congreso Nacional de ANABAD, Toledo, 1999. Boletín de la ANABAD (Madrid), XLIX, 3-4 (julio-diciembre, 1999), pàgs. 89-172.
  • Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 19 (2002), pàgs. 227-262 (recull les actes de la Jornada de presentació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents).
• Els centres del sistema arxivístic espanyol
  • Boletín de la ANABAD (Madrid), XXXII, 1-2 (enero-junio, 1982) (número monogràfic dedicat als Arxius Històrics Provincials i als diferents fons que s'hi troben dipositats).
  • MATILLA TASCÓN, Antonio. “Historia de los Archivos españoles y sus fondos documentales”. Análisis e Investigaciones Culturales (Madrid), 18 (1984), pàgs. 11-29.
  • Boletín de la ANABAD (Madrid), XXXVII, 1-2 (enero-junio, 1987) (número monogràfic dedicat a diferents arxius del sistema estatal: registres, notaries, Administració de justícia, central i autonòmica).
  • Boletín de la ANABAD (Madrid), XLVI, 1 (enero-marzo, 1996) (número monogràfic dedicat a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid).
• Els centres del sistema arxivístic català: Vegeu la bibliografia complementària dels apartats 5.2 i 5.3.

• La lectura, anàlisi i comentari d'un text significatiu sobre algún aspecte relacionat amb l'objecte i matèria de l'assignatura. Aquest comentari de text s'haurà de realitzar i entregar durant el curs i suposarà el 20 % de la nota de l'assignatura.
• Un exàmen al final de l'assignatura en el qual s'hauran de demostrar els coneixements adquirits mitjançant la resposta escrita a unes preguntes del temari proposat. Aquest exàmen final suposarà el 80 % de la nota de l'assignatura.